El deliri de Florentino Perez

Ja hi tornem a ser un altra cop. El senyor Florentino Perez, revestit d’una aura de mag de les finances, reapareix com a salvador del Madrid i els socis, com a babaus, l’aclamen i li donen carta blanca, és clar...

En la seva primera etapa galàctica ja es va gastar 300 milions en fitxatges en cracks pagant uns preus desorbitats en una política fàcil de constituir una plantilla a cop de talonari i endeutant el Club el que calgués . Això sí, després va tenir l’habilitat d’aconseguir les autoritzacions oportunes per organitzar una operació immobiliària de gran escala en la que va vendre els terrenys de la ciutat esportiva per construir-hi quatre torres d’oficines. Val a dir de passada que tot això es va fer amb la màxima discreció i naturalitat sense que la opinió pública i els gestors, tant de l’Ajuntament com de la comunitat de Madrid, fessin massa escarafalls.

I ara, després de la lamentable marxa esportiva del club, que ha gastat, de Juny del 2000 al febrer del 2006, 420 milions d’euros en fitxatges amb un resultat desastrós, s’anuncia el fitxatge de Kaka per 67 milions d’€ (perquè ens en fem una millor idea més de 11.000 milions de les antigues pessetes ) i la promesa de continuar amb noves incorporacions de jugadors caríssims. Els altres clubs deuen pensar també que en Florentino s’ha begut l’enteniment però naturalment se’n freguen les mans.

Avui el Madrid té ja un endeutament de 563 milions d’€ front a uns fons propis de només 176, és a dir un rati de 3,2. On es situarà després dels nous crèdits per finançar aquests traspassos demencials ja ens ho podem imaginar. Com també ens podem imaginar que després d’uns anys el Madrid repetirà alguna mena d’operació immobiliària per salvar les finances del Club i de les Entitats que li hauran deixat els diners. Als terrenys del Bernabeu els espera un destí cantat.

I tot això, a més, en una època de crisi on hi ha restriccions creditícies per empreses i particulars i on es demana austeritat i despesa social. Realment el món del futbol és increïble i el del Madrid i Florentino encara més. A mi em sembla de jutjat de guàrdia.