Els mesos de maig i juny son els de la fatídica declaració de la renda. És temps de recollir certificats que no han arribat, o més aviat s’han perdut, de visites al gestor, d’intents fallits per trobar despeses deduïbles i d’innumerables cabreigs. Això em fa recordar una xerrada que vaig tenir un cop a Madremanya en la que una pagesa em va comentar, - Tinc el meu marit molt fumut. - I doncs, què té?, li vaig preguntar. I ella em respongué – Una hernia “fiscal”. Això és bastant freqüent, vaig pensar jo, sobretot per primavera...
Aquest any, com que donada meva condició laboral se suposa que tinc molt de temps lliure, he decidit, per primera vegada, fer jo mateix la declaració utilitzant per a això el programa PADRE. Aquesta decisió, que m’ha privat de la trobada anyal amb el meu amic Antoni, m’ha fet perdre, a més de la paciència, les poques estones que tenia disponibles...
Ara bé, tota aquesta tasca de pràctica fiscal m’ha permès tornar a indignar-me per l’increïble tractament que tenen les rendes del capital en relació a les guanyades “amb la suor del front”. Un exemple de la nostra forta regressivitat fiscal.
Mentre que els ingressos del treball tributen a tipus que van des del 18 al 43% les rendes del capital tenen el tipus següents:
. Rendes de dipòsits d’estalvi, dividends d’accions el 18 % fix.
. Plusvàlues obtingudes en compravenda d’accions, immobles i altres actius tributen al 18% encara que s’hagin obtingut en un dia... Es a dir , fins i tot les rendes de natura estrictament especulatives.
És a dir que, per posar un exemple senzill, un treballador que guanyés 80.000 € bruts hauria d’ingressar a Hisenda 24.675 €. ( 31% ) Si aquest contribuent hagués obtingut aquest mateix import de rendes procedents d’interessos dels seus dipòsits per 30.000 €, dividends per 30.000 € més i 20.000 € de beneficis procedents d’operacions de Borsa hauria tributat 13.203 € ( 16.5% ). Els números canten per sí sols. I a més aquest any, per acabar-ho d’arrodonir, s’ha suprimit el impost de Patrimoni, en favor és clar dels més castigats per la Hisenda pública... D’això se’n diu un règim fiscal progressista!
Entrades
4 comentaris:
Es pot dir més alt (tot i que la veu d'aquest blog cada vegada té el volum més alt) però no més clar!
Ves en compte, Josep Maria, t’estàs tornant un revolucionari perillós...
Gràcies pels teus comentaris sucosos.
Salva
Por descontado, tienes toda la razón. Este país lo sostiene la clase trabajadora, principalmente. En ella englobo a pequeños empresarios y autónomos dependientes.
Todos aquellos que dependemos de una nómina somos, sin embargo, los que más sufrimos la presión fiscal. El resto, a vivir del cuento.
La diferencia entre impuestos directos e indirectos es lo que marca la diferencia. En este país, sólo se bajan los impuestos directos (es decir, se beneficia a los ricos). Por la falta de cultura financiera, cuando el gobierno o la oposición hablan de bajarnos los impuestos se refieren a esos, los directos, entonces la gente, que en general no se entera, les aplaude, pensándose que la gasolina será más barata, que no pagarán tanto IVA, etc. etc.
En fin, una pena. Y por otro lado, el dinero negro fluye, la fuga de fortunas se va a sociedades patrimoniales, (cuando no a paraísos fiscales), los fondos de inversión sólo tributan por las plusvalías, etc. etc. Todo muy bien orquestado.
Molt bé Josep Ma, i sense comptar que s'ha suprimit l'impost de patrimoni, no cal dir gaire cosa més.
3a
Publica un comentari a l'entrada