La Dolors és una dona de 84 anys que viu amb la filla des de
fa un any degut a que ha tingut una embòlia que l’ha deixat sense poder parlar.
Mentre fa un jersei per la seva néta va observant la gent de la casa que es
mouen, parlen per telèfon o fan coses als seus nassos talment com si fos sorda
i cega..
Filòsofa de carrera i espectadora d’aquestes actuacions,
l’àvia riu per dins sabent-se
coneixedora de tots els secrets dels membres de cadascun dels membres de
la família. Ella mateixa en té un munt, de secrets, que mai no ha compartit ni
amb el marit ni amb les filles. A mida
que va avançant el jersei et vas fent amiga de la Dolors que, sense adonar-se, ens
fa còmplices dels seus secrets. Els pensaments de la Dolors van de l’un a
l’altre sense gairebé ni una coma. Això fa que, malgrat el llibre està escrit
en tercera persona, l’autora es posa en la pell de la Dolors i és talment com
si fos ella mateixa qui ho explica.Em va enganxar des de la primera pàgina, tant pel tema com per les reflexions que fa l’autora en boca de la Dolors. Aquí en van un parell:
“Hi ha secrets per tot arreu i, és més, els secrets són el que mantenen el caliu d’una vida. Si no hi ha secrets no val la pena de ser viscuda”
“Les dones tenim un excessiu instint maternal. Si fóssim més persones i no tan mares les coses anirien d’una altra manera. Potser faríem més disbarats, però seríem molt més felices”.
Carme Bohera
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada