L’extremeny Jesús Carrasco ha escrit ja unes quantes boníssimes novel·les. Ara ens presenta uns fets de la vida real de la seva família centrats en la recuperació d’una casa al camp prestada de la que sabien que en algun moment havia d’anar a terra per una promoció urbanística. Això no els va aturar en el seu propòsit d’anar-la arreglant. “Elogio de las manos” (Seix Barral) és un preciós homenatge al treball manual, a tot allò que els éssers humans poden fer amb paciència dedicació i carinyo, fins i tot quan no hi ha perspectives pel fruit d’aquests esforços.
L’irlandès Colm Tóibín reprèn quinze anys després
la vida d’Eilis, la protagonista de “Brooklyn”, a “Long Island” (Ara llibres i Lumen). Ara, el fet d’haver de
quedar-se amb el fill nascut de la infidelitat del marit fa que s’hagi de
plantejar el seu futur durant un viatge de retorn a Irlanda on també retrobarà
l’home que hi va deixar abandonat. La subtilesa i la profunditat de Tóibín
continuen sent esplèndides.
Tampoc no ha
perdut brillantor el bostonià Dennis
Lehane, autor de novel·la negra conegut sobretot per “Mystic River” i per
ser coguionista de la sèrie mítica “The wire”. “Golpe de gracia” (Salamandra) rescata uns successos d’ara fa
cinquanta anys, quan les autoritats educatives de Boston varen decidit barrejar
nens blancs i negres dels barris obrers i varen trobar una resposta negativa
entre els descendents dels irlandesos. I tot això a la fi de Vietnam i de Nixon
i a l’inici de la irrupció de les drogues. Els paral·lelismes amb els temps de
xenofòbia i racisme que vivim es fan evidents.
Segur que
molts lectors coneixen la periodista i restauradora Àngela Vinent. A “Adeu a Mô”
(Pagès) recupera la història del seu avi menorquí, un home emprenedor que va haver
d’acabar marxant amb la família al Poblenou. Tinc en comú amb l’Àngela que són
precisament Menorca i el Poblenou els meus dos paisatges vitals preferits,
excel·lentment tractats en aquest text amb format de novel·la.
També el Jordi de Manuel centra al Poblenou la
distòpia “Àcars” (Obscura), on narra
una pandèmia que, en lloc de confinar la gent a casa, l’obliga a viure al
carrer. Sense l’experiència de la COVID, potser ens semblaria impossible el que
ens diu l’autor, però creieu-me que les narracions que inclou el volum generen
un neguit ben fort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada