Croniques Sudamericanes 3

Després de passar dos dies a Bariloche, la principal estació de muntanya de país, ahir varem creuar de l'Argentina a Xile. En aquesta zona les comunicacions són molt difícils de manera que perque us en feu una idea Xile queda tallat en dos zones no comunicades per terra i el transport entre el Nord i el Sud es fa exclusivament per carreteres que circulen per territori argentí.
Nosaltres hem seguit la ruta anomenada "Cruce de Lagos". Es tracta d'un trajecte que creua els Andes combinant la navegació en vaixell i catamarang per tres llacs i trajectes d'enllac en autobusos de muntanya per carreteres i pistes. La travessa dura gairebé dotze hores i recorre uns paisatges extraordinaris; llacs d'aigues d'un blau intens, sovint arrissades pel fort vent, envoltats per solitáries muntanyes . Només en els petits embarcadors on s'aturen els vaixells es percep el rastre de l'activitat humana. I dominant bona part de la ruta tres volcans impressionants de més de 2500 metres d'alcada amb els cims coberts encara amb la neu de l'hivern.
Les enormes dimensions d'aquests paratges, el seu silenci profond, la lluminositat transparent i els colors intensos ens fan viatjar per espais ben poc usuals per a nosaltres; i aixó ens produeix la sensació d'estar explorant uns territoris verges i desconeguts.
Avui volem cap a un lloc totalment diferent, el desert d'Atacama al Nord de Xile, del que espero parlar-vos en la propera crónica. Fins llavors.